Per molts anys Freddie!!

Sí, és cert que aquest és un bloc sobre blues, però no podia resistir la temptació d’escriure quatre ratlles en el dia que es commemora el 65è aniversari del naixement de Frarrokh Bulsara, conegut com a Freddie Mercury, cantant i líder carismàtic dels Queen, que ens deixava un 24 de novembre de 1991 com a conseqüència de la SIDA.

Com ja va dir Muddy Waters en una ocasió, “el blues va tenir un fill i li van dir Rock’n’roll”, així que si afegim que l’homenatjat és, i molt probablement serà, la millor veu que hagi donat mai el Rock, l’ocasió s’ho val. Almenys així ho han pensat també la gent de Google, que han tingut un bon detall per a l’efemèride dedicant-li la imatge del buscador amb un clip animat.

Però, a part dels fets objectius, em venia de gust dedicar-li aquest recordatori per una sèrie de raons personals. És gràcies a Freddie Mercury i els Queen en particular que avui escric aquest bloc. Ells van ser el meu grup de l’adolescència (sí, vaig ser totalment incomprès pels meus companys de classe… bé, no tots!!), fins a convertir-me en un fan acèrrim. Va ser gràcies als Queen que vaig començar a freqüentar les famoses fires del disc d’en Tardà a la cerca de discs pirates; a documentar-me, a conèixer qui o què havia inspirat la música d’aquella gent... Led Zeppelin, Deep Purple, etc.

Amb els anys hi ha hagut molts altres grups i estils fins arribar on sóc ara, a les arrels de tot plegat, al pare creador que citava Muddy Waters, i que simbolitzava en la portada del disc “Fathers and Sons”, però l’entrada a tot plegat la vaig fer de la mà dels Queen i en Freddie Mercury.

Així doncs, Freddie, en un dia com avui no puc més que dir: gràcies per tot el que ens vas donar!